La flauta travessera

La memòria és traidora i es deforma, i de vegades ens fa creure coses que en realitat no eren ben bé com les imaginem. Però jo ho recordo així: Vaig escollir la flauta travessera perquè el dia que al Conservatori van presentar aquest instrument (en una audició que ens servia per conèixer els instruments) va haver-hi un noi que coneixia (era en Jaume Comas?) que va tocar amb la flauta la cançó de l’Hereu Riera (que jo, molt content, vaig reconèixer). A més a més, ho trobava molt original, això de tenir una flauta que es toqués de través. Que el professor de flauta del Conservatori fos un dels més riallers de tots, i el pressupost relativament baix que suposava aquest instrument per a la família (sobretot en comparació amb d’altres) crec que també hi va ajudar.

I va ser així com, bufant les espelmes del meu 9è aniversari que vam celebrar a la Fonda amb la iaia, vaig demanar per desig que els meus pares es decidissin a comprar-me una flauta, que no va tardar a arribar. Vaig anar tocant la flauta i seguint els curos del Conservatori amb tota la normalitat d’una activitat extra-escolar fins que després, i sense ser-ne massa conscient, em vaig trobar de cop embolicat amb els exàmens de final del Conservatori i amb una Selectivitat per endavant que et fa plantejar si finalment aquest pot ser el teu futur.

Aquest és el meu instrument, el que fa més temps que toco, i amb el qual m’he anat obrint noves portes amb la música.

Toco la flauta travessera, el flautí, la flauta en sol (o alto), la flauta baixa, i els pifres. En els grups en que estic actualment sempre hi ha un paper destacat d’aquests instruments:

• La Trèi: flauta travessera, flauta en sol i flauta baixa
• Vent Acordat: flauta travessera, flautí, flauta en sol
• Semproniana: flauta travessera, flautí, pifres
• Mirabèl: pifres
• 932: flautí, pifres, i flauta travessera
• Orquestra dFlautes de Barcelona: flauta baixa

La famíla de les flautes travesseres amb "Boccatto di Cardinale"

Acompanyant un recital de poesia de "Papers de Versàlia"

Concert a Sitges pel XXVII Cicle de Concerts de l'Associació Catalana de l'Orgue

 

Al "C'est la vie", de Madrid, presentant el recital-espectacle per flauta sola "¡Un momentito, por favor!"

Els pifres

Manet: Le joueur du fifre

El primer cop que vaig veure un pifre va ser una d’aquelles flautetes de plàstic de la Yamaha que han fet per imitar una flauta travessera i que en algunes Escoles de Música es fan servir per als alumnes que comencen. En general els professors critiquem molt aquest instrument!

Quan vaig estar a Orléans i em vaig aficionar per la música folk, vaig sentir a parlar, ja cap al final de la meva estada, que cap al sud de França es tocaven unes flautetes que es deien pifres (fifres). Després d’un intent fallit d’aconseguir-ne una, no va ser fins tornat a Sabadell que vaig poder rebre un pifre d’un constructor de Tolosa de Llenguadoc: Alain Cadeillan. I he anat descobrint que això dels pifres és tot un món que estic investigant. Així que si en teniu notícies o informacions, no dubteu en fer-me-les arribar!

A més a més, totes aquestes informacions fruit d’aquestes investigacions les podreu trobar al lloc web que he creat pel pifre:

https://sites.google.com/site/pifres

Festival des Fifres de Garonne, a Sent Pèir d'Aurelhac