La primera coral on vaig cantar va ser el Cor Horitzó, de l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Des d’aleshores i fins fa poc, he anat cantant sempre en diverses corals.
Estic convençut que gràcies a tota aquesta experiència la meva veu va aconseguir un mínim d’educació vocal i de tècnica que ni a casa (que sempre s’ha cantat com s’ha pogut) ni a les classes de solfeig havien aconseguit donar-me.
Tinc un record molt especial per l’Ensemble Variation d’Orléans, dirigit per en Patrick Marié. Una coral que em va fer descobrir un repertori exquisit, molt interessant, amb un treball rigorós i intens que mai no he viscut en cap altre cor no professional.
I quan hom està ficat dins del món de les corals, arriba el dia en què es planteja el tema de la direcció de cors. La cosa ja va venir una mica llançada amb l’assignatura de direcció a la carrera de Magisteri. Després vaig continuar amb cursos com els dels Lluïsos de Gràcia o els de la FCEC, que molts companys meus també estaven fent.
Fent el "Dimoni Pelut" de la Guida, amb El Virolet
Vaig estar un temps amb la coral infantil d’El Virolet, que podem dir que va ser el primer lloc per aplicar el que m’estaven ensenyant, i sobretot per començar a aprendre sobre el terreny.
Tota aquesta formació, que encara continuo, m’ha estat molt útil per a la meva feina a l’Escola de Música, ja que allà m’encarrego de dues formacions vocals: la coral dels joves (13Veus) i la coral de pares i mares (Blaikorus).
