Dues noves danses tristes per la festa de la fil·loxera

Per aquest any 2019, la Festa de la Fil·loxera ha comptat amb dues noves músiques i danses.

Des de l’any 1982 es celebra cada 7 i 8 de setembre la Festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d’Anoia.

La festa explica amb elements d’imatgeria festiva i amb bèsties de foc (creades i inventdes per a l’ocasió) els esdeveniments ocurreguts a Sant Sadurní amb l’arribada de la fil·loxera que l’any 1887 afectà de plè al Penedès.

Durant els anys anteriors els pagesos (capgrossos) i els 7 savis de Grècia (gegantons) feien dues aparicions a la plaça amb la mateixa música i la mateixa dansa que caracteritza a cada un dels dos personatges. Però això dramàticament no tenia massa sentit ja que la primera intervenció dels pagesos reflectia la calma i felicitat de Sant Sadurní abans de l’arribada de la plaga, i la segona intervenció era per mostrar la tristesa dels efectes de la plaga. El mateix passava amb els 7 savis de Grècia, els quals la primera aprarició és per mostrar la preocupació per la situació, i en la segona intervenció per celebrar la solució trobada.

És així com els pagesos i els 7 savis de Grècia van estrenar noves músiques per als moments de preocupació i tristesa, deixant les que ja tenien pels moments plàcids i d’alegria. Les noves músiques van anar a càrrec d’en Josep-Anton “Paton” Felices i jo vaig ser l’autor de les noves coreografies.

En podeu veure un petit tastet en aquest vídeo resum de la Festa de la Fil·loxera. Veurem si amb el pas dels anys aquestes noves danses arrelen i s’integren dins d’aquesta tradició que es va assentant poc a poc.

En el minut 3:51 podeu veure un fragment de la dansa dels pagesos tristos, i en el minut 4:13 un fragment de la dansa dels 7 savis de Grècia capficats.

Truquen de matinada

Passa que Sabadell és encara una mica com un poble. I ens coneixem. I això fa que la mentida indigni molt. Que la ràbia sigui molt i molt gran. Que no entenem tanta desproporcionalitat. Que tot aquest circ, que no ens ve de nou, ens vingui gros.

Sortirem al carrer a cridar que no tenim por. Però sí que tenim una certesa cada dia més evident: des de fa temps sabem que aquesta “democràcia” no és per nosaltres. Fem nosa. Sabem que contra nosaltres tot s’hi val.

A Sabadell (i arreu) cada dia falta més gent. Se’ls han endut de matinada.

Les Someres a Someire

Amb la Guida Sellarès vam anar a tocar pels 20 anys del festival occità Trad’Ivernalas.

I ho vam fer per fer ball català. I vam buscar aquest nom per reivindicar d’allà on venim i cap allà on anem.

Som someres, feministes, tossudes, símbol pacífic i humil dels catalans. I anem cap a Someire, al cor d’Occitània, origen ràpidament oblidat pels molts catalans que assisteixen al festival que de seguida que passen la frontera es deleixen per parlar francès oblidant que França és encara molt lluny…

I vam recordar a la Lorena, gràcies a qui vam tenir la porta oberta del festival.

L’acollida, immillorable.

I aquí ens podeu veure un vídeo resum del festival fet per Tè Vé Òc, a on a partir del minut 6:59 hi ha l’entrevista que ens fan Radio Someire.

L’Escamot Català a Euskal Herria es solidatitza amb els presos d’Altsasu

L’Escamot Català a Euskal Herria és un projecte que m’estimo moltíssim. És una manera de posar en pràctica la tradició oral (la nostra, la de l’Escamot, la que gestem partir del bagatge que aporta cada ú). Sense partitures, sense res decidit, toquem i fem ballar per allà on anem. El format és obert i l’intercanvi ben possible.

Aquest anys hem passat per Altsasu i els hi hem volgut fer arribar el nostre escalf per aquestes presons que considerem injustes.