Escamot Català a Euskal Herria

 

Ja és el 5è any que l’Escamot Català va a Euskal Herria. Una experiència col·lectiva de música i dansa pels carrers i associacions del territori. Una manera d’autogestionar-nos musicalment. I aprenent a autogestionar cada cop millor aquesta manera de viatjar.
Especialment interessant la jornada que vam passar a Elgeta amb una tertulia sobre la situació a Catalunya, un taller de danses i una ballada com la que ja portem fent des de fa 4 anys. El diari Goiena ens n’ha fet un molt bon reportatge.
També va ser molt especial la visita a Lakabe com a punt de relfexió i gran font d’inspiració de cap a on ha d’anar l’escamot.

Nou CD/DVD de Xuriach: “Sonau, musichs, sonau…! – Balls i festa a la Catalunya del Barroc”

El desembre del 2018 apareix el primer disc (que també inclou un DVD) de la Companyia Xuriach i que commemora els 10 anys de la companyia.

Aquest treball és d’una gran excepcionalitat ja que posa so als balls i a les festes que sonaven a la Catalunya barroca. És fruït de tota una dècada d’investigació, treball i rigor que ja venen de lluny.

Per aquest disc he tingut el gran goig de col·laborari i participar-hi com a ballarí per a dues de les danses que es mostren en el DVD.

Podeu adquirir el disc des d’aquest enllaç. També podeu escoltar-lo a l’spotify.

sonau-musichs-sonau-balls-i-festa-a-la-catalunuya-del-barroc-xuriach-cd-dvd

 

Músics per la no violència

Tsunami convoca. Tsunami és lluita no violenta i resistència pacífica. Tsunami és més democràcia.

I alguns músics portem dies parlant de quin és el nostre paper. Els sanitaris per la república el tenen molt clar, i allí estan. I nosaltres els músics? Amb un grup de companys ens vam dir: aquest Tsunami a la Jonquera serà la nostra prova de foc per anar a primera línia a fer música. Perquè la música calma els ànims, ens cohesiona, ens fa més forts, apaga la ràbia i aporta serenor, fa lleugera l’espera, més càlid el fred i els pas del temps més agradable.

Ha estat un primer pas.

País ocupat

La sensació és aquesta. Càstig, venjança, acarnissament, repressió. Perquè no som prou espanyolets. Només demanem votar i fer la nostra; i a canvi empresoen, peguen, buiden ulls i trenquen testicles.

Posen a la mateixa policia que ens va atonyinar el dia 1 d’octubre de 2017 a preservar l’ordre públic quan la única consigna que segueixen és el “a por ellos”. Això ja marca totes les intencions d’intensificar el conflicte.

I és evident que tots aquests alderulls molestos i reprobables (que ells tan insisteixen a anomenar violència però que no l’és) s’acabarien inmediatament si hi hagués diàleg, amnistia i referèndum. Així seria si visquéssim en democràcia.

 


Dues noves danses tristes per la festa de la fil·loxera

Per aquest any 2019, la Festa de la Fil·loxera ha comptat amb dues noves músiques i danses.

Des de l’any 1982 es celebra cada 7 i 8 de setembre la Festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d’Anoia.

La festa explica amb elements d’imatgeria festiva i amb bèsties de foc (creades i inventdes per a l’ocasió) els esdeveniments ocurreguts a Sant Sadurní amb l’arribada de la fil·loxera que l’any 1887 afectà de plè al Penedès.

Durant els anys anteriors els pagesos (capgrossos) i els 7 savis de Grècia (gegantons) feien dues aparicions a la plaça amb la mateixa música i la mateixa dansa que caracteritza a cada un dels dos personatges. Però això dramàticament no tenia massa sentit ja que la primera intervenció dels pagesos reflectia la calma i felicitat de Sant Sadurní abans de l’arribada de la plaga, i la segona intervenció era per mostrar la tristesa dels efectes de la plaga. El mateix passava amb els 7 savis de Grècia, els quals la primera aprarició és per mostrar la preocupació per la situació, i en la segona intervenció per celebrar la solució trobada.

És així com els pagesos i els 7 savis de Grècia van estrenar noves músiques per als moments de preocupació i tristesa, deixant les que ja tenien pels moments plàcids i d’alegria. Les noves músiques van anar a càrrec d’en Josep-Anton “Paton” Felices i jo vaig ser l’autor de les noves coreografies.

En podeu veure un petit tastet en aquest vídeo resum de la Festa de la Fil·loxera. Veurem si amb el pas dels anys aquestes noves danses arrelen i s’integren dins d’aquesta tradició que es va assentant poc a poc.

En el minut 3:51 podeu veure un fragment de la dansa dels pagesos tristos, i en el minut 4:13 un fragment de la dansa dels 7 savis de Grècia capficats.

Truquen de matinada

Passa que Sabadell és encara una mica com un poble. I ens coneixem. I això fa que la mentida indigni molt. Que la ràbia sigui molt i molt gran. Que no entenem tanta desproporcionalitat. Que tot aquest circ, que no ens ve de nou, ens vingui gros.

Sortirem al carrer a cridar que no tenim por. Però sí que tenim una certesa cada dia més evident: des de fa temps sabem que aquesta “democràcia” no és per nosaltres. Fem nosa. Sabem que contra nosaltres tot s’hi val.

A Sabadell (i arreu) cada dia falta més gent. Se’ls han endut de matinada.