Trio de cant, flauta i orgue. L’aventura continua.

Aquest estiu, enmig de trasllats i altres peripècies, les aventures del trio de cant (Olga Miracle, soprano), flauta i orgue (Hèctor Paris), han continuat.

Després de l’estiu passat al Matarranya, enguany hem estat a Sant Llorenç de Morunys i a Verdú. I el meu cotxe ha volgut celebrar el primer aniversari de l’averia de l’estiu passat espatllant-se un cop més (per sort, vam anar a Sant Llorenç amb el cotxe de l’Hèctor!).

Sant Llorenç de Morunys (agost de 2010)

L'orgue de Sant Llorenç de Morunys

Vam anar-hi un cap de setmana abans per poder assajar amb l’orgue. Ens vam trobar el poble ple de cartells anunciant el concert (fins i tot al restaurant, al veure’ns el cap de setmana que no era, ens van preguntar si ens havíem equivocat de dia!). Sant Llorenç té una església molt bonica, amb uns retaules gòtics i un altre de barroc que són realment impressionants. L’orgue també és molt autèntic: fins i tot hi té escolpit una cara d’un àngel amb bigotis i al costat del teclat hi ha un petit sistema de tubs amb un recipient per posar-hi aigua que quan l’actives fa com el so dels ocells.

L'artilugi que fa sonar els ocells

El dia de l’assaig el vam completar amb una parada al Santuari del Miracle, per admirar l’espectacular retaule barroc que té i per assistir al concert que Bernard Winsemius (mestre de l’Hèctor) oferia amb l’orgue renaixentista d’aquest santuari.

Santuari del Miracle

El dia del concert va anar molt bé. Ens vam allotjar a Solsona i vam aprofitar per visitar una mica el nucli antic, l’església, els gegants… i quedar-nos ben intrigats amb els Satelsis i les Arrels! En acabar el concert vam ser convidats a La Coma, al costat de les Fonts del Cardaner, per gaudir d’un bon sopar i d’una bona companyia.

Verdú (setembre)

No recordava haver estat mai al poble dels càntirs de ceràmica negra i del museu dels joguets i autòmats. L’església té una acúsitca molt bona que ens va deixar tocar molt còmodament oferint un bon concert. Com que era la vigília de la diada nacional de catalunya, al sortir del concert ens vam trobar que la gent del poble sopava a fora amb taules i cadires. Uns pares del Virolet que ens acabaven de sentir, ens van acollir molt amablament i generosa a la seva taula i vam poder gaudir d’aquell acte de celebració: sopar, ballada de sardanes, penjada de la senyera a dalt de la torre, focs d’artifici…!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s