No vivim en un país democràtic. De cap de les maneres. Fa temps que ho sabem. I en seguim tenint evidències.
No escolto la música d’en Pablo Hasél. Pot ser per desconeixement de la seva trajectòria artística, potser simplement perquè no m’atrau.
Però que un artista acabi a la presó (i a més a més per denunciar coses que moltes d’elles sembla que han acabat demosatrant-se com a veritats…) és d’extrema gravetat.
Recordem que Espanya és un país que té un nombre elevadíssim d’artistes empresonats, perseguits i fugits a l’exili. Superant fins i tot les xifres d’altres països on ningú posaria en dubte la inexistència de la seva suposada democràcia.