Cada any un petit racó de Puig-reig es transforma. Per uns dies el festival Berguedà Folk reuneix a gent vinguda d’arreu per passar uns dies intensos abans de deixar l’estiu i arrencar el curs.
Des de fa una anys que hi participo fent un taller d’iniciació a les danses folk.
I aquest n’és el vídeo que en fa un resum de la passada edició 2019 amb reflexions ben interessants:
Per 5è any consecutiu, des de Música Vivit es va presentar una versió del Cant de la Sibil·la a la Parròquia de Sant Medir de Barcelona, el passat 24 de desembre de 2019.
Enguany la interpretació ha anat a càrrec de la soprano Olga Miracle, de l’organista Guillaume Lawless, d’en Ramon Beltran al cant i a la direcció coral, una representació de cantaires de la Coral Sant Medir, i jo mateix a la flauta travessera i al sac de gemecs. La il·luminació i projeccions han anat a càrrec de l’Àlex Solans.
Els recitats del cant de la Sibil·la ja van ser una estrena en l’edició anterior, amb una versió d’en Jordi Tomàs. La novetat d’enguany ha estat que dues de les tornades corals han estat una estrena del mateix compositor. Les altres tornades corals eren de la versió d’Alonso, del cançoner de Gandia del segle XVI.
Sants 3 Ràdio en va fer la retransmissió en directe.
Des del CAOC i Mirabèl, juntament amb La Violeta de Gràcia, us proposem la tercera edició del taller Cantas de Nadau e cançons en occitan. Per a poder celebrar aquest nadal també en occità.
A Catalunya Música ens han fet una entrevista per explicar aquest taller. La podeu escoltar a partir del minut 29:30
El desembre del 2018 apareix el primer disc (que també inclou un DVD) de la Companyia Xuriach i que commemora els 10 anys de la companyia.
Aquest treball és d’una gran excepcionalitat ja que posa so als balls i a les festes que sonaven a la Catalunya barroca. És fruït de tota una dècada d’investigació, treball i rigor que ja venen de lluny.
Per aquest disc he tingut el gran goig de col·laborari i participar-hi com a ballarí per a dues de les danses que es mostren en el DVD.
Podeu adquirir el disc des d’aquest enllaç. També podeu escoltar-lo a l’spotify.
Tsunami convoca. Tsunami és lluita no violenta i resistència pacífica. Tsunami és més democràcia.
I alguns músics portem dies parlant de quin és el nostre paper. Els sanitaris per la república el tenen molt clar, i allí estan. I nosaltres els músics? Amb un grup de companys ens vam dir: aquest Tsunami a la Jonquera serà la nostra prova de foc per anar a primera línia a fer música. Perquè la música calma els ànims, ens cohesiona, ens fa més forts, apaga la ràbia i aporta serenor, fa lleugera l’espera, més càlid el fred i els pas del temps més agradable.
Ha estat un primer pas.
Vídeo: Cors, danses i cançons per entrenir la tropa i la policia que, arrepenjada a les furgonetes, s’ho miren sorpresos pic.twitter.com/cVaDFJFSdL
— Quico Sallés (@QuicoSalles) November 11, 2019
Vídeo : Collons amb els infiltrats se saben el Ball de la Civada i tot pic.twitter.com/NC0sXACkpH
— Quico Sallés (@QuicoSalles) November 11, 2019
I ara Nadales: Les dotze van tocant pic.twitter.com/dtewY11ztK
— Quico Sallés (@QuicoSalles) November 11, 2019
Els gendarmes flipant. pic.twitter.com/Pdt2bFMASK
— Jordi Borràs (@jordiborras) November 11, 2019
La sensació és aquesta. Càstig, venjança, acarnissament, repressió. Perquè no som prou espanyolets. Només demanem votar i fer la nostra; i a canvi empresoen, peguen, buiden ulls i trenquen testicles.
Posen a la mateixa policia que ens va atonyinar el dia 1 d’octubre de 2017 a preservar l’ordre públic quan la única consigna que segueixen és el “a por ellos”. Això ja marca totes les intencions d’intensificar el conflicte.
I és evident que tots aquests alderulls molestos i reprobables (que ells tan insisteixen a anomenar violència però que no l’és) s’acabarien inmediatament si hi hagués diàleg, amnistia i referèndum. Així seria si visquéssim en democràcia.
En el passat Berguedà Folk vam tenir dos moments molt especials i emotius dedicats a la Lorena. Un d’ells va ser el lip-dup que li vam dedicar.
Per molts de nosaltres el Berguedà Folk és especialment signifiactiu per haver estat el lloc i el moment on vam compartir les nostres darreres converses i ballades amb ella.
T’enyorem!
Per aquest any 2019, la Festa de la Fil·loxera ha comptat amb dues noves músiques i danses.
Des de l’any 1982 es celebra cada 7 i 8 de setembre la Festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d’Anoia.
La festa explica amb elements d’imatgeria festiva i amb bèsties de foc (creades i inventdes per a l’ocasió) els esdeveniments ocurreguts a Sant Sadurní amb l’arribada de la fil·loxera que l’any 1887 afectà de plè al Penedès.
Durant els anys anteriors els pagesos (capgrossos) i els 7 savis de Grècia (gegantons) feien dues aparicions a la plaça amb la mateixa música i la mateixa dansa que caracteritza a cada un dels dos personatges. Però això dramàticament no tenia massa sentit ja que la primera intervenció dels pagesos reflectia la calma i felicitat de Sant Sadurní abans de l’arribada de la plaga, i la segona intervenció era per mostrar la tristesa dels efectes de la plaga. El mateix passava amb els 7 savis de Grècia, els quals la primera aprarició és per mostrar la preocupació per la situació, i en la segona intervenció per celebrar la solució trobada.
És així com els pagesos i els 7 savis de Grècia van estrenar noves músiques per als moments de preocupació i tristesa, deixant les que ja tenien pels moments plàcids i d’alegria. Les noves músiques van anar a càrrec d’en Josep-Anton “Paton” Felices i jo vaig ser l’autor de les noves coreografies.
En podeu veure un petit tastet en aquest vídeo resum de la Festa de la Fil·loxera. Veurem si amb el pas dels anys aquestes noves danses arrelen i s’integren dins d’aquesta tradició que es va assentant poc a poc.
En el minut 3:51 podeu veure un fragment de la dansa dels pagesos tristos, i en el minut 4:13 un fragment de la dansa dels 7 savis de Grècia capficats.
Passa que Sabadell és encara una mica com un poble. I ens coneixem. I això fa que la mentida indigni molt. Que la ràbia sigui molt i molt gran. Que no entenem tanta desproporcionalitat. Que tot aquest circ, que no ens ve de nou, ens vingui gros.
Sortirem al carrer a cridar que no tenim por. Però sí que tenim una certesa cada dia més evident: des de fa temps sabem que aquesta “democràcia” no és per nosaltres. Fem nosa. Sabem que contra nosaltres tot s’hi val.
A Sabadell (i arreu) cada dia falta més gent. Se’ls han endut de matinada.
