Qui sóc?

Sóc en Joan Codina Vila. I dedico gran part del meu temps a la música.

Vaig néixer l’any 1979 a Barcelona, però ja de seguida em van portar a Sabadell, on vaig créixer i fer gran part dels meus amics, estudis i aficions.

La meva mare, que era mestra, sabia que en aquella època a les escoles no s’ensenyava música, o bé s’ensenyava molt poc (depenia sobretot de les habilitats del professor i de si realment hi volia dedicar un temps o no). De fet, ella tampoc no havia tingut ocasió per tenir una formació musical, però de sentir de petita la seva tia tocant al piano, sempre li havia quedat les ganes d’aprendre’n, i no volia que a mi i a la meva germana ens passés el mateix.

I va ser així com, després d’un temps de portar-nos a sensibilització musical a l’acadèmia que tenia la Maria Teresa Auferil, ens va apuntar als dos al Conservatori de Sabadell. I de passada, ella també s’hi va apuntar.

A mi les classes de solfeig sempre em van avorrir una mica, però de seguida vaig descobrir la flauta travessera que em va motivar molt. Vaig estudiar amb la Dolors Palau i amb en Bernat Castillejo. La meva germana va escollir el saxo, i ma mare la guitarra.

Quan vaig ser a l’institut vaig continuar amb el Conservatori. També va ser l’època en què vaig començar a cantar en una coral, la de l’Escola de Música de la Creu Alta; era el Cor Horitzó.

Quan em va tocar anar a la Universitat vaig decidir fer Magisteri Musical perquè era una carrera que podia compaginar bé amb el Conservatori. Vaig acabar Magisteri (això sí, amb un Erasmus de 3 mesos al CFMI de Lyon!) i seguidament el Grau Mitjà del Conservatori.

Estava ben decidit a acabar la carrera de flauta, però per aquells temps tot eren impediments i obstacles. Eren els moments de l’extinció del pla del 66 i de la creació elitista de l’ESMUC. No vam veure cap altra alternativa que el que ja havien emprès molts altres companys flautistes i vam anar a Orléans a estudiar amb l’Arlette Leroy-Biget. Vaig anar-hi acompanyat de la Montserrat Munill, la Sandra Coronel i l’Angi Rios. Vaig estar-m’hi tres anys.

A Orléans, a part de gaudir de moltes més facilitats que les que ens proporcionava el nostre país, vaig viure una activitat musical molt intensa, i també va ser allà on em vaig començar a aficionar per la música tradicional i pel ball folk, gràcies a Minuit Guibolles i a That’s all Folk. També vaig viure molt bona música i bons moments cantant amb l’Ensemble Vocal Variation.

Un cop tornat a Sabadell, vaig continuar fent feines de professor de flauta i de música com ja havia fet a Orléans. Amb les flautistes amb qui havíem compartit aquesta experiència vam decidir crear un quartet de flautes: La Trèi. I també vaig retrobar de nou la colla de companys de la Universitat: la Guida (que em va engrescar per seguir amb ella la música tradicional a l’AMTP), en Pablo i l’Anna (que em van convidar a anar amb ells a dirigir les corals infantils d’El Virolet), i la Marina (amb qui vam materialitzar allò que des de feia temps havíem parlat: fer el duo Vent Acordat).

També vaig trobar en Rafèu Sichel (que ja havia conegut quan, des d’Orléans, venia a passar les vacances a casa i ell tot just s’acabava d’instal·lar a Sabadell) per engegar un grup de música tradicional occitana: Mirabèl.

Més endavant vaig decidir instal·lar-me a Barcelona. Per aquelles casualitats de la vida, una de les persones que vaig trobar va ser l’Andreu Corominas, un noi que només coneixia d’haver estat company de la selectivitat. D’això ja feia uns quants anys, però vam veure que compartíem un interès pel folk i pels aires vinguts de l’altre banda dels Pirineus. Ell i els seus companys em van convidar a formar part de Semproniana. També va ser per aquells temps que vaig començar a fer de professor a l’Escola Municipal de Música Blai Net de Sant Boi de Llobregat.

Un cop al Raval, va ser un bon moment per treballar amb una nova veïna, l’Olga Miracle, qui de seguida em va animar a ficar el nas en la música antiga i el traverso. Alguns dels projectes als quals hem donat a llum són el Trio Sekrets i La Veu de Syrinx.

Amb en Rafèu vam voler tenir el nostre espai per inventar i explorar músiques de so tradicional. Vam ser 932.

Actualment he tornat a la meva ciutat de sempre i he passat de nou pel Conservatori de Música de Sabadell per fer les especialitats de cant i de flauta de bec, i he començat a prendre’m amb més seriositat els tallers i cursos de dansa antiga i tradicional.

Les meves aficions

També he après i gaudit molt amb l’esplai i l’excursionisme.

Per no avorrir-nos els dissabtes, la mare ens va apuntar a la meva germana i a mi a l’Esplai Esparver. Allà vaig estar-hi des de nen fins… a ser-ne monitor durant uns anys!

També tinc molts bons records dels Campaments de la UES, que em van fer agafar afició i gust per la muntanya, per l’excursionisme i per la natura.