Un lloc web sobre el pifre

Alguns potser us pregunteu què és un pifre. Els que ja em coneixeu, ja sabeu que aprofito per parlar-ne força sovint. El pifre és un món per descobrir que ens acosta a la música tradicional a través d’aquesta flauta travessera. He anat recollint informacions sobre aquest instrument, i veig que encara hi ha molta feina per fer i moltes coses a redescobrir.

És per això que he obert un “lloc web” (una wiki) sobre el pifre. Per poder posar tota aquesta informació on-line i a l’abast de tots els curiosos. Ara per ara hi ha molt poca cosa, però poc a poc i en compta-gotes, hi aniré volcant tota la informació que he trobat i la que aniré aconseguint. Evidentment, si hi voleu col·laborar, la vostra ajuda serà benvinguda!

Aquí teniu el link:

http://sites.google.com/site/pifres/

La maqueta de MIRABÈL ja és aquí!! Tasta…e dança!

PER NOMÉS 5 EUROS SI ENS LA DEMANEU EN ELS NOSTRES CONCERTS, O PER 6 EUROS A DISCOS GONG DE SABADELL (Carrer Sant Quirze 47)

Estem molt contents de poder-vos presentar la primera maqueta de Mirabèl. És una maqueta que porta per títol “Tasta… e dança!”. Que vol dir això: una maqueta amb 9 temes que volen ser un tastet del projecte de Mirabèl “Bal fòlc“. Tots els temes són 100% ballables i són un exemple del ball folk que fem amb Mirabèl. També hi ha les danses més representatives del nostre taller d’iniciació a les danses occitanes que oferim. Per practicar tot allò que heu après!

Els nou temes que trobareu a la maqueta "Tasta...e dança!"

La maqueta consta de 9 temes, 2 dels quals són a partir de melodies d’autor (més una altra que no ho sabem del cert…) i la resta són del repertori tradicional d’Occitània. Totes elles són melodies que en Rafèu Sichel ens ha portat d’Occitània. Amb aquesta maqueta podreu ballar borrèies a tres temps i a dos temps, una polca, una mazurca, un rondèu, un saut i un congo. Les podeu trobar totes al nostre myspace.

L’enregistrament el vam fer a l’estudi de gravació Taifa 48, de Terrassa, durant la primavera del 2009, i després cap a l’estiu vam anar fent les mescles i els últims retocs. Hem gravat els tres músics junts, i intentant no alterar gaire el resultat sonor original. Allò just i necessari que requereix quan estàs tancat en una sala seca plena de micròfons… Volíem que aquesta maqueta tingués el so de quan Mirabèl va a tocar a plaça, i així ho hem intentat!

L’Helena Casas, (que si alguns no ho recordeu, va ser membre de Mirabèl als seus inicis i durant força temps!) ens ha fet el disseny de la maqueta. Un disseny en el qual, a part del logotip del grup (sí!! ja tenim logotip i tot!!), veureu que amb Mirabèl fins i tot els peixos ballen! A què espereu??

A tots ells, i de ben segur al nostre públic fidel (i a l’Aula de Música i Rítmica si fa sol per deixar-nos assajar, a l’Arxiu Occità que hi ha a la UAB pel bolo que creà el grup, i a l’equip de l’infòc en aranès de BTV per enregistrar i seguir-nos anem on anem) us volem donar les gràcies per fer que els projectes de Mirabèl siguin una realitat.

On podeu trobar aquesta maqueta? Evidentment en qualsevol dels concerts i actuacions de Mirabèl ens la podeu demanar i per 5 euros us la donarem. Però també la podeu anar a comprar a Discos Gong de Sabadell (aquest cop, però, per 6 euros, que ells també s’han de guanyar el pa!).

Esperem que “Tasta…e dança!” us agradi i, sobretot que us faci ballar!

Anèm òc per la lenga occitana

El passat dissabte dia 24 d’octubre unes quantes persones ens trobàrem a Barcelona, ben d’hora, per anar cap a Carcassona per assistir a la 3a manifestació per la llengua occitana. Pel camí ens vam aturar a recollir els companys de Girona.

Una manifestació convocada per Anem Òc, i que vol mostrar la presència de col·lectius i de gent que lluita per poder viure amb normalitat amb la seva pròpia llengua. La manifestació va ser tot un èxit. Vilaweb en fa aquesta notícia.

IMG_0910

Els manifestants portaven banderes, instruments, gegants, i tot allò necessari per a fer una bona festa reivindicativa. No van faltar, doncs, pifres i ripataulèras. Us en passo algunes imatges:

IMG_0890 IMG_0892 IMG_0897 IMG_0898 IMG_0900 IMG_0903 IMG_0906

I aquí en teniu el reportatge d’en Farri i de l’equip de l’Infòc:

http://www.btvnoticies.cat/2009/11/01/info-occita-aranes-3/

http://www.btvnoticies.cat/2009/11/14/info-occita-aranes-4/#None

www.btvnoticies.cat

La ripataulèra de la Flautada 09

Si fa molt poc m’atrevia a afirmar que havia presenciat i protagonitzat un esdeveniment històric, que era la primera trobada de dos pifraires catalans tocant a duo, avui encara puc dir molt més!

Ahir, dia 9 de maig de 2009 una colla de professors vam dur a terme la “4a Trobada de Flautes”, a Vacarisses, i amb prop de 300 alumnes de flauta! La veritat és que va ser un gran èxit (com sempre!) i ens ho vam passar d’allò més bé!

Entremig de totes les activitats proposades durant la flautada, hi havia la part dels tallers, on els professors oferíem als alumnes un espai lúdic relacionat amb la flauta (olimpíades, jocs, vídeos, xerrades…). L’Angi Ríos i jo ens vam encarregar de fer un taller que es va anomenar “El pifre i la dansa tradicional”. I allò més espectacular succeí en el taller del torn de la tarda. Acompanyats per el percussionista i el tuba contractats per a l’orquestra final, i amb la quinzena de flautistes participants al taller convertits en improvisats pifraires, vam constituir la “Ripataulèra de la Flautada”, la primera ripataulèra al sud dels Pirineus!

El taller en qüestió va acabar amb una cercavila de la ripataulèra fent un petit però esgotador recorregut des del pati de l’escola fins a la fàbrica. Vam ser rebuts amb forts aplaudiments!

NOTA: Ripataulèra és el nom que rep el conjunt instrumental format per pifres i percussions (tambors, caixes, bombos…) i a vegades també per altres instruments (tubes, trombons, etc.). És la formació típica de certs indrets d’Occitània (Gironda, Niça…).

Valletins 09

Començant el mes de maig amb plena activitat: Valletins. El primer festival de música i dansa folk dels Països Catalans.

La idea, boníssima i molt original. El seu nom ja ho diu tot (com en una paraula es poden dir tantes coses!):

Valletins: com Gennetines

Valletins: de ballar sense parar

Valletins: perquè es fa a Valls

Valletins: perquè, entre d’altres, ho organitza la Vallesana

La mida del festival va ser ideal: un centenar de persones distrubuïdes en tres torns de tallers que es van fer durant dos dies. Jo en vaig impartir un de cançó. N’hi va haver de danses (borrèies, rondèus, jota, bolero, balcans, bretó…) i d’instruments (acordió, guitarró i pandereta). Tot plegat va esdevenir un espai de convivència molt entranyable. També cal afegir la peculiaritat del projecte de Can Pipirimosca, la casa i terreny on s’emmarcava el festival. Una casa amb voluntaris internacionals que havien preparat unes instal·lacions respectuoses amb el medi ambient (dutxes, letrines), amb menjar vegeterià i de collita pròpia.

Cada vespre, després de sopar, hi havia actuacions amb grups de ball folk. Cal destacar l’Ives Gras, com ell tot solet amb el seu flabiol, (i a vegades acompanyat per en Joan de Mallorca), ens feien ballar a tots; i també la descoberta de l’energia d’en Philippe Plard, ell tot sol, a l’acordió. La nit de dissabte vam fer ball folk occità amb Mirabèl.

A part de tot el que hem après, ens han quedat sobretot les ganes de tornar-hi!

Aquí teniu una foto d’un moment de Valletins. Justament és per aquí on crec que es va produir un fet històric pels Països Catalans: es va poder presenciar per primer cop en molts i molts anys (si és que mai hi ha hagut un primer cop) un duo de pifraires catalans! Impressionant! (…sobretot per les orelles!)

La posta de sol del divendres 1 de maig de 2009

La posta de sol del divendres 1 de maig de 2009